Hi sortim tu i jo,
abraçats sota aquell roure,
en un lloc que no recordo,
els dos sols, joves com mai.
I semblem tan feliços,
i s'ens veu enamorats,
aquells ulls mai seran tristos,
a la foto, en aquell prat.
Em pregunto qui seràs,
si tindràs un nom preciós,
com i quan ens vam conèixer,
si vam ser feliços tots dos.
I em fa molt mal el cor,
de pensar que vaig tenir-te,
de saber d'aquest amor,
i no poder recordar-te.
lunes, 24 de septiembre de 2012
Petit esbós d'un cor esquerdat
Se'n penedirà per sempre, tot i el temps que fa de tot allò. Però ara es troba sol, i ja mai més recordarà què és l'alegria, i només en sentirà la pesant melanconia que acompanya els records. La benedicció de l'amor, la maledicció del temps. El dolor dels fets passats.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)