Va nèixer dintre d'una familia de classe mitja-alta, no tenien problemes de diners i podia permetre's alguns luxes de tant en tant amb la paga dels seus pares. Tenien una casa molt bonica, blanca com la neu i càlida com un dia d'hivern assolellat. L'habitació que més li agradava de la casa era la sala d'estar. Una de les parets estava ocupada per un televisor i una llar de foc, i les altres estaven recobertes amb vitrines plenes a vessar de llibres i més llibres, que el cridaven perquè volien ser llegits.
A mesura que creixia anava formant-se la seva visió del món i de les actituds humanes, discernint entre el que ell creia bo i correcte del que creia dolent i incorrecte. Va fer alguns amics, però amb ells no se sentia realitzat, volia conèixer gent que tingués un pensament més semblant al seu.
En arribar a la Universitat ja era quasi un home, però no va deixar que l'edat el fes madurar amb presses. Encara era dels de les idees ràpides i el riure fàcil, i va conèixer gents de tot tipus, amb algunes de les quals va relacionar-s'hi amb alegria, amb d'altres va ser-hi correcte però no amistós. Ja tenia molt clara la seva visió del món, i seguia els seus principis tant fidelment com li permetia la societat. Però se sentia estancat en la seva existència, enclausurat dintre les parets de la seva ment i les limitacions del seu cos.
Acabats els estudis no va saber què fer. No podia seguir amb la vida que havia portat fins ara perquè els seus pares no li permetien viure a casa seva; i ell no volia crèixer més. Però el temps passava sense demanar-li la opinió, i els anys el van anar enfosquint. Cada dia es mirava al mirall i es veia pansit. Li costava trobar la il·lusió per sortir al carrer a passejar; no podia ni pensar en buscar feina per mantenir-se a ell i al petit pis que els seus pares li pagaven a la ciutat, ja que buscar feina portava a trobar-ne en algun moment, i això significaria crèixer de cop. Deixar de ser jove i ser un adult.
Va decidir que ell no volia ser part de la societat, que no volia formar part d'un món on no podies ser un nen per sempre.
I la resta dels seus dies va dedicar-los a trobar una corda prou resistent.
